dilluns, 20 de juny del 2016

Introducció

Hola!, som la Candela, l'Òscar, la Michelle, el Renato i l'Aaron i aquest és el nostre bloc del crèdit de síntesi. Durant quatre dies hem estat visitant diferents parts de Barcelona i els altres cinc dies hem estat treballant a classe.
Aquest blog està dividit seguint els quatre itineraris que hem fet:

  1. L'Eixample
  2. Les Rambles
  3. El Barri Gòtic
  4. Montjuïc
Es tracta de quatre zones molt famoses de la ciutat que tenen molts edificis singulars i que per això mateix són molt visitades pels turistes.
Nosaltres ens ho hem passat molt bé, encara que també ha estat cansat, sobretot per la calor. 
Si ens voleu seguir aprendreu moltes coses de la ciutat de Barcelona que està plena d'història i de racons ben curiosos. 
Benvinguts/des al nostre blog!


Eixample: Introducció

Avui ens toca anar a l'Eixample per anar-hi hem decidit agafar el T1 des de la Sardana parant a Montesa per recollir a la Michelle i la Candela i després fins a Llobregat Centre y posteriorment la L5 a Diagonal caminant una estona ja hem arribat a la Pedrera es hora de començar!!!



Aqui esta el recorregut que hem realitzat avui:




Pla de l'Eixample concebut per Cerdà

El Pla Cerdà va ser un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. Fou creat per l'enginyer Ildefons Cerdà i la seva aprovació va anar seguida d'una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol en contra del pla d'Antoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de l'Ajuntament de Barcelona. L'eixample es desplegava sobre una immensa superfície que havia estat lliure de construccions pel fet d'haver estat considerada zona militar estratègica. Proposava una quadrícula contínua de mansanes des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció de 16 metres.  El desplegament del pla va durar quasi un segle. Al llarg de tot aquest temps, el pla s'ha anat transformant i moltes de les seves directrius no es van aplicar.



La Rajoleta

La Rajoleta es el nom comercial  i popular que li posen a una fàbrica de rajoles d'Esplugues.


Va ser construïda el 1913-14 i es va tancar l'any 1892.
A la fàbrica Pujol i Bausis es van realitzar peces dissenyades pels millors arquitectes i dissenyadors del modernisme, com ara Antoni Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, Antoni M. Gallissà i Lluís Bru.

Es van utilitzar les rajoles d'aquesta fàbrica per decorar alguns edificis, per exemple:

-Per revestir les xemeneies del Palau Güell, Gaudí va utilitzar rajoles de diferents procedències, algunes produïdes per la fàbrica Pujol i Bausis.


-També hi ha rajoles de Pujol i Bausis a l’interior del Palau Güell. Tot i que al Palau Güell el material ceràmic no s’utilitza profusament per comparació a altres materials, sí que es troba distribuït per tot l’edifici. Malgrat tot, és al terrat, als aplacats de trencadís de les xemeneies, on trobem la màxima explosió de creativitat i policromia aconseguida per mitjà de la ceràmica.


Les principals característiques del modernisme són:

 -La línia i l'accentuació de les Cuervas, dels elements espacials, de manera fantasiosa.

 
 -El vitalisme, la sensació de mobilitat, la contínua referència a la naturalesa, pel que fa al que es refereix que és viva, dinàmica, canviant, se sumen l'ús de materials com el vidre, la fusta i el ferro fos.


-Té un fort component ornamental. S'inspira en flora i fauna en procés d'estilització, podent arribar així gairebé a l'abstracció.


-El modernisme té gust pels temes pintorescs, decoratius i exòtics.




Els 5 arquitectes més importants del modernisme són:

         1. William Morris, Regne Unit, 1834-1896.
         2. Antoni Gaudí, Espanya, 1852-1926.
         3. Frank Lloyd Wright, EE.UU., 1867-1959.
         4. Walter Gropius, Alemanya, 1883-1969.
         5. Ludwig Mies van der Rohe, Alemanya, 1886- 1969.

La Pedrera

Avui es el primer dia del crèdit a Barcelona (després d'haver tingut ahir la presentació) i abans de visitar tot l'Eixample hem visitat la Pedrera, també se li diu Casa Milà va ser creada per Gaudí l'any 1906 i es va acabar l'any 1912. Aquesta casa es coneix amb el nom de la Pedrera perquè durant la seva construcció el disseny era semblant al de una pedrera i a ningú li agradava. Gaudí va ser un arquitecte català que no només va crear la Casa Milà sino que també altres de les seves obres són: la Sagrada Família, la Casa Batlló i moltres altres.
durant la visita vam poder visitar algunes parts de la casa el primer de tot va ser un dels patis que vam visitar des del qual es podia veure l'interior de la casa, després vam pujar fins al terrat que quan es va crear la casa, ens van explicar que no s'utilitzava
igualment també tenia construccións fetes per ell i una que va ser un "experiment", després d'això vam visitar la zona de les golfes que ara es utilitzada com un museu on s'exposen curiositats de la casa, posteriorment vam visitar un pis, era enorme i ens van dir que a sobre aquest era dels mes petits, per ultim vam acabar a l'añtre pati.
En aquell pati ens van explicar que la façana d'aquella casa si es treia l'edifici continuaria de peu ja que podem dir que aquesta façana es com una decoració. Ara que ja hem sortit de la pedrera... es hora de continuar!!!

 El terrat de la Pedrera


Maqueta de la Pedrera a la zona de les golfes








Eixample: Diagonal

Hem pujat pel Passeig fins la Diagonal.

La casa de les Punxes.
És un edifici d'estructura arquitectònica dissenyat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i construït l'any 1905.
L'edifici recorda als antics castells medievals, amb elements de diferents corrents arquitectònics i diverses innovacions tècniques, amb sis torres punxegudes que li van donar el nom de La casa de les Punxes. També és coneguda com Casa Terrades.


Hem seguit per la Diagonal i hem arribat al carrer Pau Claris.

La casa del baró de Quadres.
És un palau construït per Josep Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906.
Actualment és la seu de l'institut Llull, consorci públic de la Generalitat de Catalunya i de l'ajuntament de Barcelona.

Hem continuat fins al carrer Bruc i hem arribat al carrer València. Hi ha un edifici molt curiós: La casa Elizalde. És considerat un bé d'interès cultural.

Continuem pel carrer de l'Almirall, que vol dir "oficial general de l'armada" i passem per Roger de Llúria, que s'accentua perquè és una paraula esdrúixola.


Arribem al carrer d'Aragó.
Hem entrat al claustre, que abans era un monestir de monges anomenat Santa Maria de Jonqueres. El 1273, l'esglèsia i el claustre van ser traslladats pedra a pedra al carrer d'Aragó  i avui en dia forma part de l'església gòtica de la Concepció.













Eixample: Passatge Permanyer a Casa Batlló

El passatge Permanyer
Vam passar pel passatge Permanyer que es un carreró que travessa l'illa de cases emmarcada pels carrers Roger de Llúria, Pau Claris, Diputació i Consell de Cent, malgrat els anys, les cases estan molt ben mantingudes y netes, aquestes són d'estil neoclàsic i són unifamiliars

                                      

Després de sortir del passatge Permanyer, arribem al carrer Pau Claris, que va a ser un capellà, polític i ecliesiàstic, on tenim que girar a la dreta i pujar pel Consell de Cent, girar a l'esquerra i arribar al passeig de Gràcia.

Casa Batlló
Està situada al passeig de Gràcia o Illa de la Discòrdia, s'anomena així per la rivalitat professional entre Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí i, molt especialment, a les façanes dels seus edificis 
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN-KWMrn3xRUqn_Yrz8xTnhSPmxcGzrcpN3355uaaQ6CV15hWiZjFiGh6jIH7461WoozmnmBrpKmgjRBS23KOvqOVOo70RgvQtkgJu4A05C4dHK4T7TzM6Ekejg8m57vhHhFS6AB1-09o/s1600/Captura+-+150616+-+23%253A39%253A29.png  
                      
   Ubicació: 
 
Casa amatller:
 



Casa Lleó i Morera:
 

Casa Batlló:
 

Les façanes d'aquests edificis estan fetes amb més detall i més boniques que altres façanes.
Al coronament de la casa Batlló hi està representat el drac de Sant Jordi amb una espassa clavada.
 

 Figura de la casa Batlló que fa referència als herois de la mitologia grega "matadors de dracs"
 

 Apol·lo contra la serp pitó: